Les dones també cridem!
No és novetat dir que els projectes i feines de les dones solen estar poc visibilitzats i infravalorats. En la música, aquest panorama no canvia: no es compta amb elles a l'hora de crear grups o per programar cartells de festivals. Altres vegades, en canvi, es troben molt presents en tasques concretes: són cantants, les que venen els tiquets, les begudes o el marxandatge. Poques vegades són tècniques de so o bateries. Només són majoria en dies assenyalats, com el 8M. Després, semblen oblidades.
Les punks s'enfronten als mateixos problemes. Tanmateix, en un àmbit menys professional, potser això canvia, ja que diuen que el punk és un moviment molt obert, on es respira germanor. Per aquest motiu, els hem preguntat a la Berta Roqué (cantant de Perifèria) i a la Marta Massana (baixista de Tantra), per saber què passa concretament en l'escena punk més local.
Tantra va ser un grup compost majoritàriament per dones, originari de La Roca del Vallès, que formà part del moviment Karatepunk.
Marta Massana reflexiona sobre la possibilitat d'haver-se trobat amb obstacles en el punk pel fet de ser dona
Periferia és un grup actual, format per joves de La Roca i de Granollers. Li preguntem a la Berta si creu que cada vegada hi ha més dones als escenaris.
Els vam preguntar també pels seus referents punks femenins, aquí hi ha un petit tast de grups tant actuals com passats, perquè s'escoltin una mica més a aquestes dones cridant.